La Mireia avui té l'esquena fotuda, a mi el sopar xinès típic de Zamora m'ha deixat els budells que no aguanto 2 hores sense parar, si li sumes el sol que cau... (a Portugal s'hi estava molt bé) estàs posant el llistó molt alt per a que una ciutat et fascini...
Tot i això, Zamora ho intenta, ens retroba amb la pedra clara que tan ens va agradar a Salamanca, es fa construir més esglésies romàniques que cap altra ciutat d' Espanya, algunes certament maques com la de san Juan a la plaça Major, ens explica històries del Cid Campeador lluitant a les muralles que protegeixen el castell i la catedral, i fins i tot, ens busca la fibra sensible posant-se cases modernistes, quasi tretes de l'eixample, i el més curiós, barrejant tot aquest casc antic amb el dia a dia dels locals de tal manera que li podem fer unes compres al Pau allà mateix.
Després de tot això, dir que Zamora és lletja seria fort, és molt maca, però la posaria un punt per sota d'altres ciutats castellanes, tot i que no em mullaré en si és així realment, o si jo avui no l'he sabuda disfrutar al 100%.
A la tarda visitem Toro, però ens centrem en la colegiata, original perquè conserva encara restes de pintura en algunes figures de l'església, i ens quedem bocabadats amb la porta romànica interior, que ha conservat els policromats de l'època i que queda molt ben explicada als panells informatius (dels que més m'ha agradat llegir, per clars, concisos i didàctics).
És una bona manera d'acabar el dia (juntament amb la gastroenteritis que va desapareixent).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada