Decidim que la tornada de Sintra a Lisboa no la farem per la via directe, sinó que voltejarem l'Atlàntic passant per Cascais i Estoril, ja que hem sentit que és una de les carreteres més maques de Portugal.
Un cops posats en ruta, no sense una mica de dificultats, els primers pobles que atravessem no ens diuen gaire res, és un cop passem la presència humana i ens apropem al cabo da Roca que comencem a disfrutar de l'excursió. És el punt més meridional d'Europa, però realment entre la baixa temperatura (menys de 18 graus), el paisatge desolat ple d'acantilats de més de 150 metres que es precipiten sobre un mar violent degut als forts vents que colpegrn el far, sembla realment la fi del món. Fem les fotos de rigor, però el vent és tan fort que ens fa tornar al cotxe ràpidament, ja que fins i tot ens fa venir mal de cap.
Enfilats de nou a la carretara arribem a una situació increible, en 12 kilòmetres despareix la bruma i un sol espaterrant se'ns apareix, això sí, el vent continua bufant tan fort que ens fa atravessar una tempesta de sorra amb dunes a la mateixa carretera, tot just quan arribem a l'alçada del mar, estem a la famosa platja de Guincho, paradís dels surfers, i realment una platja preciosa.
Tot seguit la carretera es torna més plàcida, i anem seguint la costa fins arribar a la boca del infierno, una gruta rocosa sobre el mar de la qual esperàvem més, suposem que amb pitjor temps l'aigua deu entrar a dintre i el pet de les onades a la roca deu fer algun soroll espectacular. Però és que aquí ja no fa ni vent, en 17km hem guanyat quasi 10 graus de temperatura. Certament Sintra i voltants té un microclima especial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada