Buçaco

Aquest post li dedico a l´abuela...perquè és de lujo i guato.

A mitja tarda agafem el cotxe i marxem cap a la Mata Nacional do Buçaco, un bosc ple de camins i espècies d'arbres diverses, amb un monestir i 20 capelles plenes d´estàtues que representen el Via Crucis...això va estar fet i cuidat per l'ordre dels Carmelites, que volien representar un Sacro Monte.

Passejar per la Font Freda i la Vall de les Falgueres, entre grans arbres que paren els últims rajos de sol et dóna una sensació de tranquilitat innexplicable...pujar fins a la Creu Alta i veure tot el paisatge als teus peus mentre el sol es retira per passar la nit, també et fa sentir especial...però quan entres al Palace Hotel do Buçaco, el que havia estat primer un monestir carmelita, després residència real d´estiu i ara un hotel de cinc estrelles, i et deixes seduir pel seu menjar, per les seves vistes a un jardí rococó tot banyat d´un bon vi, una bona companyia i sense cap mena de pressa...llavors sí que et sents a tocar el cel...o molt aprop.

Torno a la terra: havíem llegit que podies fer un menú degustació de 7 o 8 plats al palau. Per sort, al final no en van ser tants: el Ferran va fer la versió llarga i la Mireia la curta. Us descrivim el què vam menjar (pels amants de la bona teca, recomanem seguir llegint amb l´estómac ple):

-aperitiu: tartar de salmó

-primer plat: el Ferran va demanar gambes fredes amb emulsió de moscatell de Setúbal i pudding de carbassa i llima i la Mireia la terrina de conill i cirera de la Cova da Beira amb espuma de Buçaco Negre Reserva.

-peix: només se´l va demanar el Ferran: Llobarro amb Buçaco Blanc Reserva, amb pasta de full d'espàrrecs verds i tomàquet.
-carn: El Ferran: "cochinillo" al forn a la Bairrada amb patata fregida i amanida primaveral. I la Mireia: magret d'ànec amb salsa de llima, arròs silvestre, espinacs i tomàquets cherry.
-carret d'amanides.

-carret de postres: el Ferran va demanar dos pastissets de Belem i la Mireia una lionesa de xocolata.

Tot això regat amb un vi blanc deliciós (Quinta de Aveleda, Colheita Seleccionada 2009. D.O. Vinho Verde).

Els pingos (tallats) els vam prendre al saló de lectura...

La veritat que per fer un dia de Reis...(i si no et fa res gastar-te, quasi, 100 euros en un àpat), és un lloc de conte de fades!

També tens l'opció de quedar-te a dormir. Jo ni loca m'hi quedo....mira que no he vist la peli de l'orfanato...però ja em feia por només el tipus de construcció gloriosa i la decoració...de dia és preciós...però de nit tot són ombres i garranyics...a més, el preu d'una habitació és de 150 euros...i això a més d'un ens pot tallat la son!

De tornada cap a casa, vam parar un moment a abraçar un arbre, doncs diuen que va molt bé, i un grapat de cuques de fer llum van sortir al nostre encontre per acomiadar-nos.