Dues passejades per l'Aveiro

Hem aparcat el cotxe (de gratis tot sigui dit) al costat del 'gran canal' d'Aveiro, la ciutat coneguda com la Venècia de Portugal, ja que degut a una gran tempesta, fa més de 300 anys, té al voltant dels seus carrers principals una petita xarxa de canals que han estat aprofitats antigament per transportar algues (per fer productes químics) i aliments, mentres que avui en dia s'utilitza pel turisme de la zona.

Un cop esmorzats, hem recollit el mapa de la ciutat a la oficina de turisme, i a peu, hem recorregut el seu tranquil i bufó casc antic, al voltant d'un mercat de peix de més de 100 anys d'història. Després ens hem anat allunyat d'ell visitant els clàssics de qualsevol passeig per un poble que desconeixes: esglésies, places, algun edifici públic, fins arribar a l'estació de trens, tota plena de rajoles (el que ja comenca a ser un clàssic a Portugal).

Després hem fet un dinar ràpid ,seguit d'un cafè llarg, ja que teníem bitllets per la una per l'atracció estrella a Aveiro (una volta en moliceiro), però com que´l´hem perdut per uns minuts, l'hem hagut d'aplaçar a les dues, i així hem tingut temps de fer el cafetó i provar el dolç típic del poble: ovo mole.

La volta en moliceiro, les embarcacions tradicionals d'Aveiro, barreja entre gondoles venecianes i barques de cua llarga tailandeses, ens ha portat pels cinc canals principals de la ciutat, hem pogut veure (i aprendre) coses noves i d'altres que havíem vist abans, ara les hem vistes des d'un altre angle, sentint-nos una mica més aprop dels antics moradors d'Aveiro.