Autovia del Cantàbric. Dades

Agrupem tots els pobles d'aquesta zona.... visca la globalització! És broma!!!

Castro Urdiales
- Dormir:

• La Marina: què espereu per 32€ d'una habitació doble? Doncs exactament això, una habitació petita i cutrilla, crèiem que tenia lavabo a l'habitació, però no. El llit... justet i el wi-fi no ens funciona. La part positiva és la seva ubicació, just davant del port i amb visió plena del castell i l'església... si no es troba res més... per una nit passable, però no per gaire més.

- Menjar:

• El faro de Castro: davant de l'ajuntament, el que seria un bar de tapes a Bilbao però amb estètica 'moderneta' i amb vistes del port de pescadors. Pinxo de pop, coca-cola i cafè amb llet, 5€. Bé.

 Santander

 - Menjar:

• Cafè Suizo: és el típic bar-restaurant que pots trobar a qualsevol ciutat del món, aquell amb estovalles roses i cambrers amb uniforme? aquell! Menú complert de 13€ amb beguda, pa, postres i cafè, ben bo. Per posar una pega: el menú no te'l pots menjar al passeig, millor pujar a dalt.
• Mercado del este: antic mercat reconvertit a centre lúdico-comercial ple de bars d'estil 'in'-dià, val la pena prendre's una coca-cola pagant 1.90€

- Transport:

•  Bus: 1.10€
•  Trenet al parc de la Magdalena: 2.10 €, 15 minuts amb explicació

Santillana del Mar

- Dormir

• Hotel los Infantes: hotel d'estil medieval-barroc, decorat amb gust sobre un edifici antic, vam reservar a través del Corte Inglés una oferta de 49€ per habitació àmplia amb dos llits dobles fabulosos i esmorzar inclós, pel preu (especialment si és 'gentileza Almirall') perfecte. El defecte: no li funcionava el wifi.Tenen un edifici annexe on es poden trobar ofertes on-line encara millor de preu.

- Menjar

• Los nobles: bar-restaurant típic de poble, petit i amb 'lugarenyos', amb un menú senzill, però que està bé i que el serveixen tan per dinar com per sopar per 12€. A nosaltres ens va anar perfecte per sopar passades les 11 de la nit. 

Ribadesella
- Menjar

• Sidreria Carroceu: de les primeres al passeig marítim, típica sidreria, on el que importa és menjar bé (i es fa) sense importar com, nosaltres vam lluitar per trobar un lloc a la barra. Es beu sidra (per ampolles) quan diu en Luís, el cambrer del lloc que et va servint culs de sidra que t'has de beure ràpidament, perquè sinó perd el (bon) gust que té. Parrochas (tipus de sardina amb bacon fregit) pop a la gallega (molt, molt bó) i xipirons (grossos) més la sidra, 32€.