Oporto, una ciutat que desperta els sentits...

(L entrada esta feta desde un teclat portugues, aixi que la ortografia pot no ser la ideal)

Nomes obrir la porta del cotxe l' olfacte va detectar una olor a mar que feia molt que no sentia, acabavem d'arribar a Oporto, la ciutat on el riu Douro entrega tota la seva aigua a l' ocea Atlantic, i el nostre primer contacte va ser just en aquell punt, al barri d' Afurada, un dels mes tradicionals de la ciutat portuguesa. Alla vam veure com els pescadors teixien a ma les seves propies xarxes a la vora del mar, mentrestant les dones estenien la roba en les tipiques sisis, pero al mateix carrer!!! Nosaltres passegem pel barri, una mena de Barceloneta, pero mes neta i amb les cases arrebossades amb rajoles.

La seguent parada va ser l' oïda, es a dir, la casa de la musica, un edifici contemporani disenyat per l'arquitecte Rem Koolhaas, un edifici eclectic a mes no poder, que, sincerament, vist per fora es entre lleig i horrible, per dintre es tota una joia, totes les habitacions, passadissos, bars... giren entorn a la sala principal de l'edifici, tot amb un estil propi, elegant i modern que dona un resultat impresionant, pot no agradar, perque es modern i diferent, o pot entusiasmar per la mateixa rao. Crec que si aixo passa amb alguna cosa (que no et deixa indiferent) es que val la pena...

Despres d'una parada a boxes, vam aguditzar la vista. Una passejada desde la pensio fins al riu Douro, tot observant els monuments i els carrers de la ciutat com la Torre dos Clerigos, l' estacio de tren, el barri de Ribeira... ens va fer veure una ciutat molt i molt maca amb una personalitat especial.

Un cop arribats al riu, vam decidir creuar el pont que separa Oporto de Vila Nova de Gaia, el pont de Luis I, el tacte, no nomes de les mans, sino de tota la cara amb els ultims raigs de Sol era en si mateix una experiencia unica, les vistes, ja no tenien preu.

Estava sent un dia molt complet, d' aquells que no vols que acabin, pero, com tots, tenia 24hores, començava a fer-se fosc, i encara ens faltava un sentit!!! vam decidir alegrar el gust amb un sopar a un restaurant de la Ribeira, i no la vam encertar, era un final molt dolent pel dia que haviem tingut, certament, Oporto no es mereixia aquell final...

Avui ens hem aixecat amb la intencio de completar Oporto, hem pujat a la torre dos Clerigos, tancada ahir, hem passejat per Bolhao, arribant fins la Se, on quasi no hem pogut veure res degut a que feien una cerimonia d' ordenança de nous mossens. Despres hem tornat a creuar el pont de Luis I, aquest cop per l' espectacular i ventos pis de dalt, i hem passejat per Gaia, fins arribar a la zona de les bodegues. Aqui, com teniem comptes pendents amb el gust, hem entrat a les bodegues Kopke, i hem fet una cata de Portos amb xocolata... l'estrella ha estat un Colheita de 1998, bonissim.

Despres hem reculat de nou, a la part baixa d Oporto, i hem entrat en visita organitzada de 30 minuts al palau de la Borsa, l'edifici on antigament es feien els intercanvis comercials, ara gestionat pel gremi d' enolegs d'Oporto. Es un palau amb totes les de la llei, cada sala supera en estil i elegancia a l' anterior, començant per un celobert amb una cupula estratosferica, fins arribar a un salo de ball, tot revestit d or i amb influencies morisques, que per dir-ho rapidament, talla la respiracio. Com disfrutarien les lloques fent joies en aquest salo.

Sortint del palau donavem per finalitzada la visita a Oporto, una ciutat que ens havia donat molts inputs positius, el que no sabiem, era que el Palau encara no era l'ultim...