AutoDia del Cantàbric

Doncs de la part més oriental de Cantàbria ens hem desplaçat fins l'occidental (demà acabarem de creuar) mitjançant l'autovia del Cantàbric i hem arribat a algunes conclusios.

Castro Urdiales és molt més maco que Salou, no és Cadaqués, però ho podríem posar a l'alçada de la (per a mi) sobrevalorada Sitges, especialment la seva església (una autèntica Catedral) a on per cert, no es poden fer fotos, i del castell, que tot i estar pràcticament buit, transmet una vibra molt maca a la vegada que elegant (la Mire ha desitjat exposar-hi d´aquí a uns anys).

Per acabar Castro, qui arribi fins al poble ha de caminar fins el far, pel 'rompeoles' sinó, no ets ningú, doncs sembla l´esport natural dels castrencs!

Després, ja a Santander, hem corroborat que la gent no juga 'a pales' a la platja, són autèntics professionals d'un esport que hauria d'entrar dins del programa olímpic! Santander, de l'estil de San Sebastian et deixa uns passejos ben agradables, tant per les platjes (la mítica del Sardinero i d'altres) com per la zona monumental. Tot i que si haguéssim de recomenar alguna cosa, seria el mercat de l'est, un antic mercat que ara fa com de 'centre de bars' amb alguna botigueta.

L'últim punt a Santader ha estat la península de la Magdalena, amb castell inclós, pero com ens feia mandra caminar (i era un bon tros) i ens havien dit que no podíem entrar al palau, perquè fan cursos d´estiu, hem tirat 'de bono embarazo' i hem agafat el tren turístic que et dona la vólta pels que van ser 'morada de descanso' d'Alfons XIII abans del sorgiment de la segona república. Allà a part del castell i una barqueta molt graciosa, hem descobert que la Mireia parla foquil, perquè (i no és broma) hi havia un centenar de persones fent el típic A-A-A a una foca que hi ha en un mini-zoo (entre pingüins, ànecs i lleons marins) però la foca només contestava als crits de la Mireia. Per cert, un pare ha fet la traducció simultànea de la conversa, quan el seu fill li ha preguntat:

Fill: Papá, ¿que dicen?

Pare: que quiere comer

Fill: ¿i qué?
Pare: natillas!

És a dir, que ja sabeu què mengen les foques!

Després hem tornat a agafar el cotxe i ara som a Santillana del Mar, mirant com Espanya i Paraguai empatant a 1 (1 penal fallat cada equip). El poble, el veurem, i l'explicarem, demà.