Tomar

Els templaris (o templers) van ser els cavallers d'una ordre religiosa, creada inicialment per cuidar dels peregrins en el seu viatge a Terra Santa, i que va acabar acuant en nom de la monarquia.

Degut a la extraordinària preparació i organització de la ordre, i arrel de les seves victòries en moltes batalles i guerres (van jugar un paper molt important en l'expulsió dels moros a Portugal), tot i que els membres feien vot de pobresa, no van dubtar gaire a l'hora d'acceptar títols i propietats arreu de tota Europa, de tal manera que el seu poder va crèixer quasi sense límits.

Un dels exemples principals es troba a la que fou capital templària a Portugal, el convent de Crist de Tomar, que rivalitza com a gran obra medieval amb els monestirs de Batalha o Alcobaça, construït cap el 1100 pel gran mestre de l'ordre Gualdim Pais i ampliat sense parar per altres grans mestres com fins i tot Enric el Navegant (que va fer servir l'ordre per financiar-se els seus viatgets).

És un mamotreto espectacular de sales, capelles, cel·les... on hi destaquen la porta d'entrada, tan recargolada com la façana del monestir dels Jeronimos a Lisboa; la magnífica església octogonal on sembla que els cavallers assisitien a missa a cavall; la finestra manuelina (ara tota envoltada de líquens ataronjats donant-li encara millor aspecte) coronada amb la seva 'santissima trinitat': l'escut reial, la creu de l'ordre de Crist, i símbols manuelins i per últim: les sales amb les cel·les dels monjos i cavallers, que diríem que apretats apretats, no ho estaven pas.

Certament, per deixar anar la imaginació és molt interessant visitar aquesta magnífica contrucció, però jo penso que si tenien això després d'haver fet vot de pobresa... no vull imaginar-me que feien amb l'altre que juraven, el de castedat...