La tempesta perfecta.

Ahir, abans de deixar Peniche vam comprar dos bitllets per fer el nostre dia "playero" de les vacances...anar fins a la Reserva Natural de Berlengas, a passar el dia i a no fer gaire res...no ens imaginàvem que ens llevaríem amb un dia plujós...

La travessia fins a l'illa ha sigut força moguda...ja sabeu que jo tendeixo al melodrama de vegades, però de veritat que en la barqueta que anàvem, les onades impactaven i ens feien anar d´un cantó a l'altre...el capità i el segon d'abord semblaven tranquils, però els dotze passatgers no fèiem gaires festes...fins i tot ara que ho escric noto l´oleatge del mar i em torna el mareig...hi ha hagut un moment en que he pensat seriosament la possibilitat de que podíem volcar...

Llavors, m´he agafat fort a la panxa, per passar-me els nervis i m´he imaginat un conte per tranquilitzar-me: l' embarcació volcava, i jo començava a tenir contraccions, llavors notava alguna cosa sota meu i veia que eren uns dofins que ens guiaven fins a una platja...allà passaven els dies i finalment venia en Pau al món...jo estava per un cantó molt contenta doncs havia donat llum al meu fill...però no sabia res del Ferran...quan ja em vaig poder aixecar...els dofins ens van portar a una altra platja, on vam trobar-hi al Ferran...havia perdut la memòria i no ens reconeixia, però amb els dies, va reaccionar i un matí em va despertar amb un petó i em va dir que era molt feliç de saludar-nos, a mi i al nostre fill Pau.

Surto del vaixell amb les cames mig adolorides de la tensió...però almenys ja som a terra ferma...anem a fer un cafetó, i a mig camí de l´ascens fins al far, canvia el dia i ens acompanya durant tota la visita a l´illa, un sol radiant.

És una illa governada pels ocells, hi ha centenars de gavines que volen, mengen (i caguen) a sus anchas...hi ha moments en que no se sent res més que els seus parlars...baixem fins a la fortalesa de Joao Baptista, antic fort i pousada ara deixada una mica de la mà de Déu, però ubicada en un lloc privilegiat...rodejada d´oceà Atlàntic, i connectada a l´illa només per un pont.

De tornada a la platja, no desfem el camí, sinó que agafem una barqueta amb un mariner local, en Joao, i una parella de portuguesos, que ens ensenya diferents grutes i formes divertides (balena, elefant) de les roques...un cop al "port", descansem una estona a la platja, abans de tornar cap a Peniche, en una agradable travessia que no té res a veure amb la d´aquest matí.