Trancoso

El que només havia de ser una parada tècnica abans d'arribar a Vila Nova de Foz Coa, es converteix en l'agradable descobriment d'una petita ciutat medieval, amb el seu castell en alt, divisant la ciutat i les rodalies, i unes muralles i portes que no tenen res a envejar...però com que no està en la ruta turística habitual, no deu ser un lloc massa conegut...

Els carrers estan tranquils, les botigues tancades (és l´hora de dinar) i només veiem algun local fent l'aperitiu sota una sombrilla, per resguardar-se de la calor, però amb suficient visibilitat per mirar i saludar a la gent que passa pel carrer.

Sembla ser que aquesta ciutat, com altres de la regió, va ser refugi dels jueus expulsats d'Espanya, si més no, fins que el rei portuguès no es va adherir a la seva caça i/o conversió.

L'altra sorpresa agradable ha estat la troballa del restaurant Area Benta, amb no sé quantes recomenacions i premis (entre ells la Michellin)...però això ho expliquem al post de dades.

Tomar

Els templaris (o templers) van ser els cavallers d'una ordre religiosa, creada inicialment per cuidar dels peregrins en el seu viatge a Terra Santa, i que va acabar acuant en nom de la monarquia.

Degut a la extraordinària preparació i organització de la ordre, i arrel de les seves victòries en moltes batalles i guerres (van jugar un paper molt important en l'expulsió dels moros a Portugal), tot i que els membres feien vot de pobresa, no van dubtar gaire a l'hora d'acceptar títols i propietats arreu de tota Europa, de tal manera que el seu poder va crèixer quasi sense límits.

Un dels exemples principals es troba a la que fou capital templària a Portugal, el convent de Crist de Tomar, que rivalitza com a gran obra medieval amb els monestirs de Batalha o Alcobaça, construït cap el 1100 pel gran mestre de l'ordre Gualdim Pais i ampliat sense parar per altres grans mestres com fins i tot Enric el Navegant (que va fer servir l'ordre per financiar-se els seus viatgets).

És un mamotreto espectacular de sales, capelles, cel·les... on hi destaquen la porta d'entrada, tan recargolada com la façana del monestir dels Jeronimos a Lisboa; la magnífica església octogonal on sembla que els cavallers assisitien a missa a cavall; la finestra manuelina (ara tota envoltada de líquens ataronjats donant-li encara millor aspecte) coronada amb la seva 'santissima trinitat': l'escut reial, la creu de l'ordre de Crist, i símbols manuelins i per últim: les sales amb les cel·les dels monjos i cavallers, que diríem que apretats apretats, no ho estaven pas.

Certament, per deixar anar la imaginació és molt interessant visitar aquesta magnífica contrucció, però jo penso que si tenien això després d'haver fet vot de pobresa... no vull imaginar-me que feien amb l'altre que juraven, el de castedat...

Pels voltants de Lisboa. Dades.

Sintra

• Menjar
• Piriquita: 2 tallats i un pastís de Belem, 3.5€, tot i descubrir que el pastís típic de la zona era un altre.
• Cafeteria de la quinta de la Regaleiria: car i sense res especial, 2 begudes i 2 sandtwitxes, 15€.

Cascais

• Menjar
• Golfinho: cafeteria amb cyber, però menjar de qualitat justeta, ens treu d'un apur, especialment perque l'internet és gratis si menges allà, amanida tropical, xurrasco i 2 begudes, 17.5€ (i dues hores gratis d'internet) 
• Trem Velho: un caputxino, un cafè amb nata i un gofre amb gelat, 7€, tot i que el millor era el lloc, un tramvia antic asseguts en els seus seients de fusta.

Conduim fins a la boca de l'infern

Decidim que la tornada de Sintra a Lisboa no la farem per la via directe, sinó que voltejarem l'Atlàntic passant per Cascais i Estoril, ja que hem sentit que és una de les carreteres més maques de Portugal.

Un cops posats en ruta, no sense una mica de dificultats, els primers pobles que atravessem no ens diuen gaire res, és un cop passem la presència humana i ens apropem al cabo da Roca que comencem a disfrutar de l'excursió. És el punt més meridional d'Europa, però realment entre la baixa temperatura (menys de 18 graus), el paisatge desolat ple d'acantilats de més de 150 metres que es precipiten sobre un mar violent degut als forts vents que colpegrn el far, sembla realment la fi del món. Fem les fotos de rigor, però el vent és tan fort que ens fa tornar al cotxe ràpidament, ja que fins i tot ens fa venir mal de cap.

Enfilats de nou a la carretara arribem a una situació increible, en 12 kilòmetres despareix la bruma i un sol espaterrant se'ns apareix, això sí, el vent continua bufant tan fort que ens fa atravessar una tempesta de sorra amb dunes a la mateixa carretera, tot just quan arribem a l'alçada del mar, estem a la famosa platja de Guincho, paradís dels surfers, i realment una platja preciosa.

Tot seguit la carretera es torna més plàcida, i anem seguint la costa fins arribar a la boca del infierno, una gruta rocosa sobre el mar de la qual esperàvem més, suposem que amb pitjor temps l'aigua deu entrar a dintre i el pet de les onades a la roca deu fer algun soroll espectacular. Però és que aquí ja no fa ni vent, en 17km hem guanyat quasi 10 graus de temperatura. Certament Sintra i voltants té un microclima especial.

Sintra

Fem una excursió de dia cap a Sintra...tothom ens n'havia parlat molt bé, i a la guia havíem llegit que era el refugi dels lisbonites per fugir de la calor...el que no imaginàvem era necessitar la manta elèctrica per passejar pels seus empinats carrers tot descobrint cases i palaus d'excèntrics reis, nobles o gent amb quartos.

Com que l'oferta de llocs a visitar és àmplia, i els preus d'entrada no són una ganga, hem fet una selecció del que volíem veure, que amb el temps dedicat a cada lloc, s'ha reduït a dos edificis només, però crec que ben triats.

El primer, el Palau Nacional de Sintra, d´obligada parada. És un d'aquells llocs que sents que si no hi vas, quan tornis a casa, tots els amics i coneguts que han estat a Portugal et diran "però com és que no hi vau anar? Per a mi va ser una de les millors visites...". Hem enganxat una visita guiada, que ha estat quasi privada, doncs només érem 4, i hem anat passejant per les diferents sales del palau: la sala dels cignes, la de les "urracas", la dels escuts, la cuina amb les seves peculiars xemeneies, la capella morisca, habitacions diverses i fins i tot la presó on un rei molt dolent va tancar al seu germà durant nou anys, fins que aquest va morir.

Com que hem arribat tard a trobar el grup reduït (la guia i una parella d'andalusos) no ens hem assabentat massa de la història, però hem caçat que hi havia un rei hereder que de jove va tenir una embòlia i va quedar ferit, llavors, el seu germà petit, el va traïr, quedant-se amb el tro, la seva dona (matrimoni no consumat...o això van dir) i tancant-lo a una habitació que només podia sortir-ne per anar a missa...això sí, a l'habitació del costat hi tenia el seu criat! (que ja l'hagués pogut ajudar a escapar, no?).

Amb una història tan trista, hem sortit una mica tocats del palau, però de seguida se'ns ha passat quan hem entrat a la Quinta do Regaleira...una villa amb jardí dissenyada pel mateix arquitecte del Palau de Buçaco, que un magnat brasiler del cafè va fer construir...la casa és molt xula, amb una biblioteca, plena de llibres, on els cantons del terra són de mirall, creant una sensació d'estar flotant...però el que no té desperdici és l'inmens jardí amb fonts, una capella preciosa, túnels subterranis, grutes i la gran sensació: el pou iniciàtic. En travessar una porta giratòria de pedra (secreta), descobreixes una escala en espiral de 9 replans que baixa 30 metres fins a trobar galeries excavades sota terra, algunes amb sortida a l´exterior, altres no, algunes il.luminades, altres no...

Un lloc genial per muntar un joc de rol o de pistes, un aniversari o una obra de teatre (com fa una companyia portuguesa anomenada Fatias de Cá).

Com que se'ns ha fet tard, hem enfilat carretera amunt per veure (des de fora) el Castelo dos Mouros i el Palau da Pena, que ens han acompanyat tot el dia, entre boires, en el turó de davant, però no hem pogut veure gaire res, ja que les dues entrades són una mica lluny dels edificis...així que ens queden com a pendents per a la pròxima visita a Sintra!

P.D. No us oblideu mai d´agafar una rebequeta...encara que a Lisboa estigueu suant la gota gorda!

Lisboa. Dades.

• Dormir:
• Hotel Flamingo Best Western: ens hi estem 4 nits en aquest hotel de 3 estrelles, situat tocant la plaça Marquès de Pombal, per sobre de Barrio Alto, en el que seria un barri pijet i de negocis, molt còmode, és fàcil aparcar a la zona blava (enganxant cap de setmana no paguem gaire), l'habitació, sense ser enorme és més que correcte amb dos llits d'1metre enganxats, minibar i lavabo complet. La contra és que el wi-fi es paga apart (i no barato, creiem que 6€ l'hora). El preu, casi com sempre per trivago, 39€ amb esmorzar. Per repetir sens dubte.
• Transport
• Tarjeta viva viagem 0.5€ i funciona a l'estil de la oyster de Londres, es va recarregant. El bono diari costa 3.75€ inclou metro, bus, tranvia i fins i tot l'ascensor de santa Justa, que per ell sol ja surt per 2.90€ un viatge.
• Menjar
• Cafè No Chiado: tocant la plaça largo de Chiado, al costat d'un teatre i sentint música clàssica en directe, vam sopar, dues sopes de mongetes, el lisboenc bacallà espiritual (amb pastanaga i beschamel), una hamburguesa amb crema i ous remenetats, un pingo, un pao de lo' da ti' piedade (pa de pessic) i aigua per 42.5€.
• Cafè do Monte: un lloc bohemi, tocant el mirador do Monte. Dues empanades, una de pollastre i l'altra de gambes, un tros de truita de patates, un batut, un tallat, aigua i coke,11€. Un lloc agradable per parar.
• Cafè Pois: lloc típic lonely planet per trobar-se turistes, agradable, però amb preus abusius pels estàndars portuguessos. Coke, cafè amb llet i chess-cake, 6,70€.
• Cravo i canela: romàntic restaurant entre la multitud de locals de Bairro Alto, amb servei i qualitat més que bons, butifarró amb compota de poma, formatge fresc amb mel i anous, pop al forn amb chutney de mango, rissoto d'anec amb pera i canyella, aigua, un mohito i un pingo, 51€.
• Nosoitalia: italià per dinar correctament en un lloc turístic al bell mig de Belem. Amanida de pollastre i formatge de cabra, espaguettis amb gambes, aigua, coke, una bola de gelat de cafè i suc de llimona, 35€.

• Antiga confeitaria de Belem: el clàssic dels Pasteis de Belem, just al costat del Mosteiro dos Jeronimos, i amb diferència els millors pastissets dels que hem provat. 3 pastissets, aigua, tallat i ice tea, 5.60. Cada pastisset val 0.90€.
• La brasserie de l'entrecotte: lloc curiós sota la plaça Lluis Camoes, on només serveixen entrecotte (o entrecotte de seitan) amb amanida verda o de salmó i patates fregides. 2 normals, un amb cada amanida, aigues a tutipleni, un tallat i una sopa de maduixes amb gelat, 55€. L'entrecotte deliciós, com el pa de l'aperitiu. Això sí, no paguen la pena els 5€ extres de l'amanida de salmó.

Lisboa

Las primeras horas en Lisboa sirven para constatar que...

• Todavía es posible conducir peor que en el resto de Portugal,
• A pesar de ello, los lisboetas cogen el coche hasta para ir a comprar el pan
• Intentar llegar al mirador de santa Caterina en coche, nada más llegar y sin mirarte un mapa por las estrechas callejuelas de Bairro Alto y Chiado, es de ilusos
• Una cena al aire libre, escuchando música clásica en directo, al lado de la plaza Luís Camoes, te quita todo el estrés del coche...

• ...A los lisboetas no, montan auténticas caravanas para salir de fiesta, y se gritan, se insultan, se pitan...

Ya el sábado, hacemos de la plaza Luís Camoes nuestro campamento base para iniciar, terminar cualquier excursioncilla por Lisboa y tomamos el 'romántico' tranvía 28, atestado de turístas, y manteniendo la respiración lo más regular posible con un codo en la garganta y una rodilla en la barriga, traqueteando entre callejuelas estrechas nos eleva hasta santa Graça. El mejor momento sin duda, es la cara que pone el alemán de 2 metros cuando Mireia utiliza su 'condición' y se acoge a los asientos reservados... si te despiden, reaccionas mejor. Da lo mismo, iba muy lleno como para ir de pie.

Una vez arriba, contemplamos la panorámica de la capital portuguesa, divisamos los principales monumentos enmarcados entre el río Tajo y los puentes 25 de abril y Vasco de Gama.

Estando en el punto más alto de Lisboa, tan solo podemos hacer una cosa... bajar! poco a poco, esos monumentos que veíamos lejanos y pequeños se convierten en la blanca igreja de san Vicente de Afora, el fabuloso Panteón Nacional, el imponente castelo, la magnífica Sé... en un paseo que nos lleva hasta el barrio lisboeta más típico, la Alfama, donde personas humildes hacen de lo rutinario lo excepcional, y baste pasear para disfrutar, sin saber el porqué, quizá el color azulado de sus casas o el rojizo de los tejados... hace que salgas con una sonrisa de un barrio mágico.

Y con esa sonrisa llegamos abajo de todo, a la praça de comercio, curiosamente tiene todo el espacio que le falta a la Alfama, vemos el Tajo muy de cerca, tan grande que parece un mar. Y en ese punto caminamos hasta las plazas típicas del Rossio y Figueroa y de ahí otro tipo de subida, en el ascensor urbano de santa Justa, que nos devuelve a Chiado, cerrando el día casi con un palíndromo: ahora lo que divisamos es el mirador de la mañana. La subida al mirador de santa Caterina tambien se nos ha resistido hoy (básicamente no hemos encontrado ni el momento, ni el lugar para ascender).

Ayer domingo, aprovechamos, nosotros y cientos de turistas más, que la entrada a los principales monumentos de la ciudad es gratuita, para ir hasta otro de los puntos clásicos de la ciudad, el barrio de Belém, con las visitas al fascinante monasteiro de los Jerónimos, de inconfundible estilo manuelino, la torre Belém y el monumento a los descubridores, más otro monumento no tan didáctico y sí más anti-dietético, uno (bueno tres) pasteles de Belém en la famosa Antiga Confeiteria, y hay que reconocer que son los mejores (y los más baratos). Como el cansancio aprieta, decidimos descansar un rato volviendo a casa, no sin antes hacer una parada al museo de las marionetas, lo dejaremos en correcto, varios escaparates con marionetas de todo el mundo y tan solo un par de sitios en los que te dejan 'practicar'...

 

Por la noche salimos decididos, el mirador de Santa Caterina... tiene que ser nuestro, y bien sea porque llevamos tres noches en esta ciudad, o bien por pura chiripa, nos resulta muy, muy fácil llegar hasta él. No es que tenga una vista mucho mejor que los otros miradores en los que hemos estado de la ciudad, pero el ambiente y la hora (y que lo hemos buscado varias veces!) lo hacen más especial. Lo hemos conseguido!

Hoy hemos estado por el extraradio de Lisboa, en Sintra y alrededores, que tienen un post aparte, pero no quería cerrar el post, sin decir que de vuelta al hotel, la vista desde la autopista del puente 25 de abril iluminado es la mejor manera de cerrar la visita a Lisboa, puesto que mañana saldremos temprano (hacia las 11) a 'explorar' nuevos territorios portugueses.

Sé de varias personas que no les gusta Lisboa porque es fea, decadente y triste, y puede que tengan razón en el descripción, pero Lisboa, ejemplificada en la Alfama, aunque no sea tan bonita como otras capitales, tiene una magia que la hace especial.