Sintra

Fem una excursió de dia cap a Sintra...tothom ens n'havia parlat molt bé, i a la guia havíem llegit que era el refugi dels lisbonites per fugir de la calor...el que no imaginàvem era necessitar la manta elèctrica per passejar pels seus empinats carrers tot descobrint cases i palaus d'excèntrics reis, nobles o gent amb quartos.

Com que l'oferta de llocs a visitar és àmplia, i els preus d'entrada no són una ganga, hem fet una selecció del que volíem veure, que amb el temps dedicat a cada lloc, s'ha reduït a dos edificis només, però crec que ben triats.

El primer, el Palau Nacional de Sintra, d´obligada parada. És un d'aquells llocs que sents que si no hi vas, quan tornis a casa, tots els amics i coneguts que han estat a Portugal et diran "però com és que no hi vau anar? Per a mi va ser una de les millors visites...". Hem enganxat una visita guiada, que ha estat quasi privada, doncs només érem 4, i hem anat passejant per les diferents sales del palau: la sala dels cignes, la de les "urracas", la dels escuts, la cuina amb les seves peculiars xemeneies, la capella morisca, habitacions diverses i fins i tot la presó on un rei molt dolent va tancar al seu germà durant nou anys, fins que aquest va morir.

Com que hem arribat tard a trobar el grup reduït (la guia i una parella d'andalusos) no ens hem assabentat massa de la història, però hem caçat que hi havia un rei hereder que de jove va tenir una embòlia i va quedar ferit, llavors, el seu germà petit, el va traïr, quedant-se amb el tro, la seva dona (matrimoni no consumat...o això van dir) i tancant-lo a una habitació que només podia sortir-ne per anar a missa...això sí, a l'habitació del costat hi tenia el seu criat! (que ja l'hagués pogut ajudar a escapar, no?).

Amb una història tan trista, hem sortit una mica tocats del palau, però de seguida se'ns ha passat quan hem entrat a la Quinta do Regaleira...una villa amb jardí dissenyada pel mateix arquitecte del Palau de Buçaco, que un magnat brasiler del cafè va fer construir...la casa és molt xula, amb una biblioteca, plena de llibres, on els cantons del terra són de mirall, creant una sensació d'estar flotant...però el que no té desperdici és l'inmens jardí amb fonts, una capella preciosa, túnels subterranis, grutes i la gran sensació: el pou iniciàtic. En travessar una porta giratòria de pedra (secreta), descobreixes una escala en espiral de 9 replans que baixa 30 metres fins a trobar galeries excavades sota terra, algunes amb sortida a l´exterior, altres no, algunes il.luminades, altres no...

Un lloc genial per muntar un joc de rol o de pistes, un aniversari o una obra de teatre (com fa una companyia portuguesa anomenada Fatias de Cá).

Com que se'ns ha fet tard, hem enfilat carretera amunt per veure (des de fora) el Castelo dos Mouros i el Palau da Pena, que ens han acompanyat tot el dia, entre boires, en el turó de davant, però no hem pogut veure gaire res, ja que les dues entrades són una mica lluny dels edificis...així que ens queden com a pendents per a la pròxima visita a Sintra!

P.D. No us oblideu mai d´agafar una rebequeta...encara que a Lisboa estigueu suant la gota gorda!