Peniche

Peniche? No havia sentit mai aquest nom fins que el Ferran em va proposar de fer-hi una paradeta...no és un must-see del país en lo referent al turisme...té algunes platges de surferos, un port encara actiu i és des d'on s'agafen els vaixells cap a la reserva de Berlengas...però sí que és una parada obligada per aprendre una mica d'història del país, doncs quasi a sobre l´Atlàntic es troba una fortalesa del segle XVI que va servir de presó política durant la dictadura de Salazar.

Encara s'hi poden veure les fredes cabines per les visites i llegir-hi testimonis de presos que expliquen com de vegades, el que teòricament podia ser una visita de 2 hores cada dos diumenges, es convertia en el millor dels casos en una curta visita de 15 minuts, o en un no-res.

Hi ha una petita exposició de les cartes amb dibuixos que alguns presos escrivien pels seus fills, se't posa la pell de gallina, i més al llegir que van ser confiscades i no van poder ser mai llegides...També hi ha fotografies del 26 d´abril de 1974, l'endemà de la revolta del clavells...on es veu una gran part de la població de Peniche i familiars dels presos, esperant fora la presó per a rebre'ls...aquí la llagrimeta ja és innevitable...

La visita segueix a un museu municipal (força cutre), però que hi has d'entrar per poder visitar el pati de la presó (que els hi deixaven fer servir una hora i mitja al dia), les cel.les d'aïllament o les individuals: on hi tenien a alguns dels presos que ells consideraven més revolucionaris...

També hi ha algun moment d'emoció feliç quan llegeixes històries de presos que van aconseguir escapar...

Tot i que m'entristeixen aquest tipus de visites, sempre em fascina veure com hi ha gent tan valenta i fidel als seus ideals, que en mals moments, creix, i no permet que la por i l'egoïsme els facin ser un traïdors...em pregunto com actuaríem nosaltres en un cas així. Seríem capaços de deletar als nostres veïns, companys de classe o feina, per un momentani respir?

Esperem no haver-ho de comprovar mai.