Llegendes medievals

Aquest post està basat en fets reals... tot i que 'adaptats a un estil de vida medieval'

Ahir, després d'abraçar l'arbre, al tornar al cotxe, una cuca de fer llum també s'hi va colar, a l'intentar fer-la fora, va marxar cap el seient posterior del cotxe, de sobte, un fumarada blanca, i tot seguit, a través del retrovisor interior: la imatge d'una fada que ens va dir que no podíem marxar de la regió de les beires, sense conèixer la història de Dom Pedro I i Inés de Castro. La única pista: per començar, havíem de creuar el riu. Tot seguit, tant la fada, com la cuca van desaparèixer.

Mig estabornits per l'encontre, vam decidir que el millor era dormir, una nit plena de somnis sobre la llegenda, i aquest matí, només despertar-nos, i sense haver de dir-nos res, sabíem que avui teníem una aventura per davant.

Hem passat a recollir les nostres armes per la bogaderia Lucira i després, hem creuat el Mondego buscant qualsevol indici que ens pogués donar informació sobre aquest misteri.

Després de pujar una muntanya, hem arribat al monestir de Sta. Clara e Nova, pensant que potser Inés de Castro s'hi va recluir allà, veiem enemics envoltant-nos, només la Mireia s'ha endinsat en aquest monestir, però ha sortit ràpidament veient que allà no hi trobaríem res.

Segons el plànol del s.XVII que teníem, un altre possible lloc en el que podríem trobar dades, era el jardí Quinta das Lágrimas, uns jardins que han anat passant de l'església a la monarquia (i actualment a cavallers feudals amb molt or a les seves arques) durant segles... i aquí hem estat de sort! Entre arbres milenaris i canyes de bambú hem trobat la font dels enamorats, tractant-se d'una parella, era obvi que tenia alguna cosa a veure... hem remuntat el canal d'aigua, i hem arribat a una altra font, més petita i amagada dins del bosc, tota envoltada de pedres, una de les quals, amb una inscripció (en llatí clar) deia que allà va ser on Inés de Castro va ser assassinada, com a prova, les pedres del fons de la font romandran vermelles de sang per tota la eternitat... una altra pedra, contenia una altra inscripció, aquesta però, en arameu, i l'arameu doncs com que no l'entenem, així que ens hem dirigit al centre interpretatiu de Sta. Clara e Nova, on un avi centenari i cec, només tocant la pedra ens ha dit: els cossos, humils i tranquils descansen en el monastir prop de la batalla... i s'ha quedat adormit...

Monastir, batalla... era fàcil, el monastir de Batalha, patrimoni mundial de la Unesco, i cap allà ens hem dirigit. Certament posa els pèls de punta fins i tot als cavallers més intrèpids: llarguíssim i molt alt, de l'estil del palau de Gondor, fins i tot l'ésser més valent es deu veure petit en aquest santuari, al costat de les columnes que soporten la cúpula... Ens hem endinsat a les catacombes, però allà hi havia enterrats Joao I i la princesa de Lancaster (els que van crear l'aliança entre Portugal i Anglaterra), tot i que no era d'estranyar, les paraules del savi, deien tranquils, i aquest lloc, tranquil no ho era... però no hem desistit, hem atravessat claustres i capelles secretes fins arribar a les capelles imperfeites, més tranquiles ja que sense cúpula qualsevol soroll s'esvaïa cap el cel, però aquí tampoc hi eren. Aquí reposen, per tota la eternitat, Dom Duarte i Eleonor d'Aragó... tampoc era d'estranyar, el lloc no és pas humil ans el contrari, és majestuós, de fet no li enveja res a l'Alhambra.

Començavem a desesperar-nos, però un punt petit al mapa deia Alcobaça, hi ha llegendes arcaiques que parlen d'un monestir molt antic i petit en aquest punt, no teníem res a perdre... i tot i els atacs dels nostres enemics amb catapultes pel camí, i després d'una ruta de tot menys directe, el monastir ha aparegut de sobte, magnífic i gegant (no com deien els escrits) del no res, era com el de Batalha, però tot i ser igual de gran i alt, guardava una apariència molt més tranquila, serena, i sobretot, humil... i el més important, cara a cara, una a cada costat de la nau principal, les tombes de Dom Pedro i Dona Inés. Després investigant pel monestir, entre cuines gegants i habitacions de monjos golafres hem trobat totes les explicacions a la llegenda, que si les voleu conèixer, clickeu aquí.