Doncs sí. Portugal ha estat el destí, la Mireia cada dia està més gordeta i cada dia s'anirà cansant més i més. Però el que no podia fer era quedar-se les vacances a casa, necessita viatge com respirar, i per això hem decidit agafar el cotxe i carretera i manta, sense presses i sabent que gràcies al cotxe i a que estem a prop en qualsevol moment podem dir 'demà dormim a casa'.
Tot i que esperem que aquest demà sigui cap al 26 de juliol, últim dia d'un viatge que comença el proper 2 de juliol i que esperem poder anar reflectint en aquest bloc.
Aquest comentari és com a prova.
ResponEliminaPortugal és un bon lloc, i acostuma a fer menys calor que a cals veïns del costat.
papi, ets tu aquest del comentari?? jiju...
ResponEliminaHola amores, qué ruta más buena la que habéis elegido. A mí me gustaría hacer algo similar algún día....¿por qué no este año? Aprovechando que seguramente tendré que ir a un curso de un par de días a Valladolid quizá hagamos una ruta también en coche por Castilla y León y alrededores.
ResponEliminaAlgunas ciudades que teneis en ruta yo las he visitado y valen mucho la pena. A León le tengo especial cariño porque fue allí donde me enviaron para mi primera monitorización, ¡y estaba muerta de miedo! Pero todo salió bien ese día...y la visita a la ciudad, genial. La catedral de León es fantástica.
Mire, tengo muchas ganas de ver el espacio que ocupa ya Pau. Hoy empecé en Almirall y me he pasado el día dando besos. Creo que la mayoría se han alegrado de volver a verme. Yo estaba muy feliz por poder veros a todos otra vez....pero tu silla, Mire, estaba vacía cuando entré...¡qué ganas de verte!
Cuídaos mucho, cariños. Hasta muy pronto. Trini